esstudianzzzzzz...

Fotia més o menys 1 any que no estudiava...i aquestes coses es perden, s'obliden. De fet, durant els primers dies no sabia com fer-ho... si fer resums, si estudar del llibre, o si directament passar a fer xuletes. He tingut uns dilemes molt greus!

Com anava una mica perdut, vaig demanar ajuda... i una amiga em va enviar el vídeo salvador!Quants aprovats haurà fet aconseguir aquest tutorial... Increïble.

A mesura que estudiava, he tornat a recordar que avorrit i monòton que és estar davant d'uns fulls i he trobat la definició perfecte pel concepte estudiar i vida d'estudiant:

“Estudiar és més avorrit que fer el canvi de metro de la parada Passeig de Gràcia de la línia groga a la verda. Ara, la vida d'estudiant és millor que agafar l'últim metro de la nit, pels pèls!”

(Andreu Clapés i Arfelis, 2014)

Però no patiu... després d'aquesta setmana tràgica torna la poesia... tot anirà sobre rodes: Oju la bici que m'he comprat!! De traca!!

Purito,  corre que vinc!

Dimecres després de l'últim examen; Milà-Barça de bàsquet i dijous venen uns amics a veure italianes!

Biblioteca de Milà, fins aquí hem arribat!

A la presó!

Avui no va de prínceps, avui va de cavallers.

Quan vaig acordar les assignatures vaig presionar força per fer-ne una a la presó... es veu que no podia perquè aquí el pla d'estudis està organizat de manera diferent: fan 3 anys bàsics, després 2 d'especialització i ja, per matar-ho, tens la possiblitat de fer un màster. Això a “Servize Sociale”... no em vaig atrevir a preguntar com anava la carrera de medicina.

Doncs al final m'han deixat fer una assignatura que està dins dels dos anys d'especialització i es fa a la presó.

Imagineu-vos 30 noies universitàries, totes molt maques i arreglades, entrant a una presó masculina.

Mare meva!!! Tots els presos semblaven Tirant lo Blanc, quina cavalleria i quina cura pels petits detalls. Si a una una noia li cau un boli a classe ja tens tens tres homes tirant-se de planxa per recollir-lo, si una noia busca un lloc per seure.. tots drets com si sonés un himne!! Els petons també van forts.... un pres fins i els fa quan s'acomiada per anar a dinar!!

No em puc queixar, sóc l'únic noi, i per tant, tant les universitàries com els presos em cuiden molt bé...només em cal acabar d'adobar els policies de la presó perquè l'altre dia se'm va apropar un amb una llista i em diu: “Come ti chiami?” I jo li vaig dir que em dia Andreu, em va buscar i no em trobava i s'agobiava...fins que un pres, que ja dominava el protocol li va dir que soc estudiant... el tiu m'havia confós amb un pres!

De moment, ja m'han confós amb un sense sostre i amb un pres!

Ahir vaig fer el primer examen...per anar sobre segurs vaig esciure Andreu Clapés (ERASMUS)

Us deixo els preus més escandalosos que he trobat a Milà!

Festa Fotre!

A Milà tot és més complicat.. fins i tot sortir de festa... jo a Barcelona quan ho faig és molt simple...

“Adéu, fins demà!! Ho porto tot? Claus, diners, mòbil, DNI... tot!!”

En canvi, aquí hi ha tot un ritual... molt complex i complicat... per explicar-vos, he fet un vídeo amb un expert del tema: Alejandro Gonzàlez (El Príncep de Milà). Ha fet de relacions públiques a diferents discoteques d'alt nivell com Matinèe, Voodoo, Aura Beach Club i l'Atlàntida. A part, fanàtic de festivals com Monegros, el Row al Poble Espanyol, Florida135... Tot un personatge en el món de la nit de discoteca.

5 passos per sortir de festa a Milà:

#maquinotee

Després de tot això ja pots sortir de festa... ara, quan arribes al lloc i veus el que és la festa.. mare meva ... com a mìnim no és el meu concepte de festa.. Disco però disco, disco, eh? Amb tot de segurates, sellos, pòdiums i guarda-robes! Poc a poc, em vaig adaptant! Si toca, toca!

Molta feina i poc carnaval!

Aquest cap de setmana he anat a veure el carnaval a Venècia. No sé si és que plovia però jo l'he trobat pobre...M'esperava arribar allà i trobar-me espectacles a punta pala... i la veritat és que en vaig veure molts pocs! És divertit perquè tota la gent de la ciutat es disfressa, però tots iguals, tots amb màscares i teles que els hi pengen... a Catalunya hi ha més diversitat.. pots trobar diferents estils i mil disffreses cutres i originals. A Venècia tots amb la màscara!

Paraigües per parar un tren

Màscares per parar un altre tren

Aquesta setmana he descobert els “aperitivi”. Atents!! perquè pots fer el pobre sense que la gent ho noti! Durant el vespre a Milà, quan compres un refresc tens dret a menjar... no una tapeta... sinó trossos de pizza, patates, olives, tapes rares... Mare meva com un buffet lliure. Ja tinc el tupper preparat pel pròxim!

Puf amb això d'arribar tard.. porto un descontrol amb les classes... crec que mai m'havia agobiat tant amb la feina de l'escola... fins ara era anar fent i sempre hi arribava... i ara he arribat, i en 15 dies tinc 5 exàmens escrits amb italià, sort que vaig tenir la idea de crear una ONG “Ajudeu a l'Erasmus! I poc a poc ja van arribant apunts de tot arreu!!

Tot i això mireu els llibres que haig de llegir. És divertit perquè la majoria són força avorrits.. com s'organitzen els serveis socioassistencials, com funciona l'estat del benestar, l'evolució de la família a Europa... però com que sóc incapaç de llegir un paràgraf sense haver de consultar el diccionari no paro de descobrir paraules!

I encara en falten 2 o 3!!

O vigilo o estudiaré més aquí que a Lleida... i no foto conya!!