Els poetes!!

Estic preparat per presentar-vos els companys de pis.

Per fer-ho he fet un vídeo, on cada membre recita un fragment d'un poema o un petit fragment d'una escrit d'un autor del seu país.

(L'andorrana, ha agafat un poeta americà i el recita amb els 4 idiomes més utilitzats en el seu principat; el Català, el Portuguès, el Francès i el Castellà)

Poesia per tothom:

No tinc ganes de molestar a ningú, però aquí ha començat la primavera, caloreta i poca roba. L'altre dia vaig anar a al festa de la benvinguda de la primavera. La música era horrible!!

La selva

un altre cop la selva

Ah, i el dia següent vam anar a veure un concert de música clàssica en un teatre molt senyorial.

Sense flash

Amb flash

Ja he començat les classes i el treball final de carrera i he vist que em fotràn treballar força, però ja va bé!!

Situat

Ara ja sé amb qui visc. Visc amb un finlandès/xilè, amb un polonès/americà, amb una xilena, amb un Francès, amb una anglesa, amb un brasiler, amb una argentina i amb una andorrana. El percentatge de maquinotes és força alt! Espectacle assegurat!

També comparteixo pis amb un gat...no vull parlar gens del tema...No entenc perquè la gent necessita viure amb animals dintre de casa. No l'he tocat encara, jo el veig com un tigre!

La bèstia. Tothom li diu Paris, jo li dic gat.

Aquests dies he anat descobrint la ciutat... us deixo unes quantes fotos.

 

La diada al Casal Català va ser autèntica. Ens van posar el concert del tri centenari, tot seguit el discurs d'en Mas (hi havia un jubilat que fotia uns roncs!!!), després un vídeo de la V feta a Buenos Aires, un discurs del president del Casal, els Segadors i paella gratis per tothom! L'ANC no regalava paella, eh?

És més gran que el Foment, els Lluïsos i l'Ateneu junts!

Ahir vaig començar classes  grupals de caixó i percussió, perquè de moment,  les classes de la universitat no tiren... fins dijous crec que no arrancaré!! Bona gent, no fan cara de perdre la calma!!

La universitat on intentaré fer classes.

Massa gran!

Fot por, Buenos Aires és massa gran, s'han passat!

L'altre dia em vaig atrevir a caminar 7.800 números d'una de les Avingudes més conegudes de Buenos Aires. L'avinguda Rivadavia. Jo que estava tot orgullós per haver-me ventilat casi 8.000 números, resulta que en té 18.500. La V, d'Ara és l'hora, aquí no s'ompliria, segur!!



Ja estic instal.lat. He anat a petar en una barreja de pis d'estudiants i residència. La qual cosa està molt bé perquè continuament entra i surt gent jove! No fot ni 1 hora que estic instal·lat, per tant no us puc donar  grans detalls de moment!!

Mireu la pantalla del PC, surt en Marc Màrquez, l'autèntic, el d'Horta!

Aquest cop he arribat un mes tard a la universitat però de manera conscient, però no passa res. Vaig anar-hi dilluns i em van dir que cap problema, que si això passes dijous que estaria el senyor que domina el pla docent de la meva carrera i ja parlaríem de tot plegat. Demà hi torno, a veure.

Ah, ja he anat a un cementiri, el Cementiri de Recoleta.

He trobat en Francesc Macià, amb posició de tir de petanca!

El  nínxol més cutre de tots.

El del barnús

Demà aniré a passar la tarda al Casal Català de Buenos Aires. Ja us explicaré!

FESTA MAJOR LONDRES '14

Just després de l'Aquelarre de Cervera i el famós Sant Félix de Vilafranca, i abans que arrenquin les Festes d'Horta i de la Mercè hi ha uns dies a Londres que és Festa Major, poca gent ho sap.

Jo vaig intentar seguir tot el programa de festes, però masses coses, com passa a Gràcia també.

Al final només vaig poder anar a 3 actes.

El primer encara no he entès que era ben bé, si un corre bars, o un cercavila.

Els músics tots disfressats de vermell tocaven una música força alegre però ningú ballava.

La comparsa que més em va impressionar va ser la dels homes disfressats amb metralletes, estaven molt fotuts en el seu paper, cap reia.

Després em vaig voler acostar a la fira per pujar als "auto de choques", però vaig veure la Noria de lluny i vaig quedar tant alucinant que ho vaig deixar estar.

I per últim vaig poder gaudir del repic de campanes. No va ser molt espectacular.

Tampoc som tant diferents!!


Tot això va passar ahir!

Ara ja he arribat a Buenos Aires, i em toca la part més empipadora; buscar pis, papers de la universitat... Estic preparat!